{"id":179,"date":"2019-10-17T20:28:52","date_gmt":"2019-10-17T20:28:52","guid":{"rendered":"http:\/\/uap.rojochina.com\/?page_id=179"},"modified":"2019-10-17T20:28:52","modified_gmt":"2019-10-17T20:28:52","slug":"comentarios-de-pacientes","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/comentarios-de-pacientes\/","title":{"rendered":"Comentarios de pacientes"},"content":{"rendered":"\n

Estos son algunos de los comentarios que muy amablemente han hecho personas que han finalizado la terapia en la UAP<\/strong>. Hemos realizado una selecci\u00f3n de diferentes tipos de problemas, edades y sexo. Obviamente son comentarios satisfactorios porqu\u00e9 la terapia ha tenido un \u00e9xito moderado o importante.<\/p>\n\n\n\n

En las terapias donde no ha habido \u00e9xito terap\u00e9utico, pueden ver el apartado de la web donde pone: \u201ccuando una terapia no funciona?\u201d.<\/em> Aqu\u00ed hemos a\u00f1adido ejemplos de casos d\u00f3nde la terapia no ha funcionado.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Anna, 27 anys.<\/strong> Tristesa i autoestima (52 sessions)<\/h3>\n\n\n\n

M’he de curar… aquesta \u00e9s la frase que se’m repetia al cap el primer
cop que vaig anar a un psic\u00f2leg, i m’equivocaba. No \u00e9s un concepte de
“s\u00f3c una persona malalta, m’he de curar”, no hi ha una paraula m\u00e0gica
anomenada ansiol\u00edtic que et fa entrar en una c\u00f2mode vida de FICCI\u00d3
artificial… no. No ens hem d’enganyar, si vols sentir-te millor
t’has d’estimar i creure’t el que realment vals. Fer les coses ara, no
dem\u00e0. No autoflagelar-se per haver menjat un bomb\u00f3… no. Has de
dir-te i creure’t que pots viure i estar millor (perque \u00e9s la veritat
i perque \u00e9s el teu dret d’\u00e9sser hum\u00e0). Cambiant de pensaments,
d’h\u00e0bits i creient convincentment que un val, tot ve rodat.
De ser una persona tancada, t\u00edmida, bul\u00edmica, sentint-me idiota, tonta
i horrible entre altres calificatius m\u00e9s destructius que aquests,
nom\u00e9s treballant per oblidar la vida tan horrible que m’havia tocat
(distorsi\u00f3 de la realitat) anar a terapia m’ha fet tornar a ser una
persona… i encara que s\u00e9 que no s\u00f3c perfecte (ni ganes!! ara entenc
que les imperfeccions ens fan el que som i la nostra identitat) S\u00cd que
crec que explotant els punts forts, els punts d\u00e8bils no em fan sentir
imperfecte. En tots els sentits, a mi m’ha canviat la vida, i el
millor de tot \u00e9s que la meva vida, \u00e9s REAL.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Clara, 35 anys. <\/strong>Control de la ira (45 sessions)<\/h3>\n\n\n\n

Vaig demanar visita a UAP per un problema de control de l\u2019ira. Em va ajudar molt el plantejament inicial de comprometre\u2019s a mantenir les sessions durant un temps determinat, tres mesos per exemple, abans de tirar la tovallola. Reconec que em va costar fer-ho, perqu\u00e8 al principi creus que el gran esfor\u00e7 que est\u00e0s fent, explicant-li els teus problemes m\u00e9s \u00edntims a una persona que no coneixes de res, no te cap resultat evident. Em sobtava molt la sensaci\u00f3 de lentitud, doncs estava impacient per tenir la soluci\u00f3 i oblidar-me del problema. Despr\u00e9s vaig entendre que era la meva actitud la que endarreria tot el proc\u00e9s, doncs jo era el que l\u2019havia de fer, amb la guia suau per\u00f2 ferma del psic\u00f2leg. El treball que varem fer junts, amb paci\u00e8ncia i esfor\u00e7, va tenir \u00e8xit, doncs encara que l\u2019ira \u00e9s un tret lligat a personalitats fortes i dif\u00edcils de modelar, va deixar de ser un problema per a mi en uns quants mesos. En aquell moment, aix\u00f2 va suposar un canvi decisiu que va condicionar completament el desenvolupament del meu projecte vital, per b\u00e9 es clar. Estic molt agra\u00eft al gran treball que van fer a UAP. Penso que la ter\u00e0pia conductual ben aplicada \u00e9s l\u2019\u00fanica que et pot ajudar a veure les coses des d\u2019un altre punt de vista, aconseguint finalment no \u201ccontrolar\u201d l\u2019ira, si no fer-la desapar\u00e8ixer. A la vegada, crec que la pr\u00f2pia motivaci\u00f3, voler solucionar el problema costi el que costi, \u00e9s clau per continuar fins el final i tenir \u00e8xit. Bona sort!<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Mariela, 30 anys<\/strong>. Gelos i autoestima (44 sessions)<\/h3>\n\n\n\n

Hola, mi nombre es Mariela, comenc\u00e9 a hacer terapia en julio de 2005 por un problema de celos, desconfiaba de mi pareja, ten\u00eda un auto-estima muy bajo por el cual llegaba a pensar que si mi marido miraba a otra mujer era por que yo no le era suficientemente linda para \u00e9l.<\/p>\n\n\n\n

Dejamos de salir a pasear por que siempre discut\u00edamos, si \u00e9l se giraba para ver un auto o una tienda de ropa yo ya pensaba que miraba a otra  mujer, por \u00e9stos motivos,  por que nos amamos un mont\u00f3n y queremos seguir juntos decidimos que yo hiciera terapia para salvar nuestro matrimonio.<\/p>\n\n\n\n

Comenc\u00e9 a observar a las personas y sobre todo a los hombres, a mirarlos como se mira un cuadro, imaginarme situaciones con los hombres que ve\u00eda en el metro, en la calle, etc. y de esa manera comprend\u00ed que el  amor que siento por mi marido  no cambia en absolutamente nada.<\/p>\n\n\n\n

Tambi\u00e9n empec\u00e9 a cuidarme m\u00e1s y a valorar cuando las personas que tengo  a mi alrededor me dicen que estoy muy guapa, por que mi problema era que siempre depend\u00eda  de las palabras dulces y lindas que pod\u00eda llegar a decirme mi marido. De esa forma ahora me siento mas segura de m\u00ed  misma, me veo mas linda y me siento atractiva cuando un hombre en la calle me dice algo dulce.<\/p>\n\n\n\n

Mi marido me ayud\u00f3 mucho a superar los celos, \u00e9l tambi\u00e9n asisti\u00f3 a un par de sesiones con el psic\u00f3logo y de esa forma logramos superar la crisis que ten\u00edamos. En la actualidad reconozco que tengo celos pero ya son como los de antes, trato de tener pensamientos alternativos y de ver las cosas de otra manera, de \u00e9sta forma ya no tenemos las discusiones que ten\u00edamos antes.<\/p>\n\n\n\n

Me siento muy contenta de haber elegido \u00e9ste centro y agradezco a mi psic\u00f3logo por haberme ayudado y orientado en \u00e9sta situaci\u00f3n, considero que hacer terapia ayuda mucho, ser constante en las sesiones y tener voluntad\u00a0 sirve para vivir mejor.<\/p>\n\n\n\n

Muchas gracias.<\/p>\n\n\n\n

Mariela.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Eva, 40 anys<\/strong>. Infidelitat (21 sessions)<\/h3>\n\n\n\n

Hay una serie de problemas sobre los que ten\u00eda claro cu\u00e1l es la soluci\u00f3n, hasta que un d\u00eda me encontr\u00e9 de cara con uno de ellos<\/p>\n\n\n\n

Infidelidad igual a separaci\u00f3n<\/p>\n\n\n\n

Esa era la teor\u00eda pero ya no estaba tan claro, yo sent\u00eda otra cosa. Necesitaba pensar, que me ayudaran con el dolor, con el caos, a enfrentarme a  nuevos sentimientos: celos, desconfianza, baja autoestima.<\/p>\n\n\n\n

En la UAP he encontrado a profesionales que han sabido escucharme, orientarme y sobretodo a que decidiera libremente que es lo que quer\u00eda hacer, a poder pasar pagina y a mirar el presente y el futuro desde una perspectiva m\u00e1s serena y madura.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Rosa, 20 anys. <\/strong>Fobia social i autoestima  ( 48 sessions)<\/h3>\n\n\n\n

Tenia 20 anys, a la flor de la vida!
Portava temps, massa temps que tot ho veia molt negra (una merda, en perd\u00f3)<\/p>\n\n\n\n

Havia perdut les ganes de sortir, de viure. El meu llit es convertir en el principal REFUGI.<\/p>\n\n\n\n

Evitava qualsevol situaci\u00f3 social: amics, institut, fam\u00edlia. Inventava excuses, excuses\u2026 (a vegades plorava, b\u00e9 casi cada dia)<\/p>\n\n\n\n

Celebrar un cap d\u2019any, anar a classe, sortir amb els amics, con\u00e8ixer gent i un llarg etc, se\u2019m feia molt dur, molts nervis. Creia que tothom em mirava, em jutjava, etc.<\/p>\n\n\n\n

I tot sense saber el perqu\u00e8.<\/p>\n\n\n\n

Un dia MOLT desesperada vaig acostar-me a l\u2019UAP. De seguida van dir-me que no era \u201cboja\u201d, ni \u201crara\u201d, ni \u201ctonta\u201d. Van veure que tenia ANSIETAT SOCIAL, I de seguida vam planificar un pla per tenir estrat\u00e8gies i aix\u00ed lluitar contra els pensaments autom\u00e0tics (tots molt negatius) . Ho vam anomenar \u201cReestructuraci\u00f3 cognitiva\u201d.<\/p>\n\n\n\n

A poc a poc, vaig anar entenen perqu\u00e8 evitava situacions socials, i vaig aprendre a preparar-me per fer-hi front.<\/p>\n\n\n\n

Vaig creure en la ter\u00e0pia, no hi tenia res a perdre.<\/p>\n\n\n\n

I realment, cada cop em sentia menys negativa, i estava m\u00e9s motivada per autosuperar-me i guanyar l\u2019ansietat.<\/p>\n\n\n\n

Amb casi dos anys, vaig solucionar un problema que arrossegava des de l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

He apr\u00e8s que l\u2019ansietat social t\u00e9 soluci\u00f3, per\u00f2 cal treballar-hi.<\/p>\n\n\n\n

He apr\u00e8s que no tothom neix optimista, per\u00f2 es pot ser positiu. I ho poso en pr\u00e0ctica cada dia.<\/p>\n\n\n\n

Ara tinc 25 anys, i en fa 4 que\u00a0 estic a la flor de la vida, de veritat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Maria, <\/strong>44 anys. S\u00edndrome de fatiga cr\u00f2nica (17 sessions)<\/h3>\n\n\n\n

La presa de contacte amb la ter\u00e0pia cognitivoconductual va ser per mitj\u00e0 de la meva incorporaci\u00f3, ara fa una mica m\u00e9s d\u2019un any, a l\u2019associaci\u00f3 de S\u00edndrome de Fatiga Cr\u00f2nica de Manresa. Una de les activitats que ofereix l\u2019Associaci\u00f3 \u00e9s la ter\u00e0pia de grup, en la qual el psic\u00f2leg aplica aquesta t\u00e8cnica. Em van proposar d\u2019assistir-hi. El metge que em va diagnosticar la S\u00edndrome de Fatiga Cr\u00f2nica tamb\u00e9 me l\u2019havia recomanada molt, aix\u00ed doncs, sense dubtar ni un segon vaig dir \u201cs\u00ed\u201d de seguida.<\/p>\n\n\n\n

Tant el meu estat f\u00edsic com ps\u00edquic era lamentable. Vaig arribar amb una terrible ansietat, r\u00e0bia, ira, impot\u00e8ncia….El meu cos m\u2019havia dit \u201cProu, fins aqu\u00ed t\u2019he portat\u201d. Estava perduda, confusa, sense rumb i totalment esgotada.<\/p>\n\n\n\n

Encara recordo la primera sessi\u00f3 com si fos ahir. El psic\u00f2leg em va demanar en qu\u00e8 creia que em podia ajudar aquesta ter\u00e0pia i qu\u00e8 volia aconseguir. Vaig ser incapa\u00e7 de contestar, realment no ho sabia.<\/p>\n\n\n\n

Les seg\u00fcents sessions van ser tota una revelaci\u00f3 per a mi. El fet de compartir experi\u00e8ncies i situacions similars amb les meves companyes de grup, amb les indicacions que es podia canviar, i el fet tamb\u00e9 d\u2019adonar-me que all\u00f2 que em proposaven funcionava, va fer que, de sobte, se m\u2019obrissin els ulls.<\/p>\n\n\n\n

Una bona part del patiment, de les exig\u00e8ncies, dels patrons adquirits, de les pors i les emocions que feia temps que arrossegava la podia canviar seguint les pautes que se\u2019ns anaven donant. Sessi\u00f3 rere sessi\u00f3 veia ampliada la meva esperan\u00e7a i, per primera vegada des de feia 5 anys, tenia la sensaci\u00f3 que comen\u00e7ava a anar cap a la direcci\u00f3 adequada.<\/p>\n\n\n\n

Li vaig demanar al psic\u00f2leg de fer, a m\u00e9s a m\u00e9s, ter\u00e0pia individual per tal d\u2019aprofundir m\u00e9s en aspectes personals i familiars.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aleshores, la meva actitud i la meva visi\u00f3 de les coses ha canviat radicalment en tots els aspectes. Fins i tot la meva fam\u00edlia em diu que no semblo la mateixa.<\/p>\n\n\n\n

Ara s\u00e9 i accepto que la meva energia \u00e9s molt limitada i per aix\u00f2 la inverteixo en all\u00f2 que \u00e9s veritablement important per a mi i per als meus. S\u00e9 que tinc molta feina per endavant, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00e9 que amb l\u2019ajuda de tota aquesta gent meravellosa que em fan costat i amb una mica d\u2019esfor\u00e7 per part meva anir\u00e9 fent el meu cam\u00ed dia a dia.<\/p>\n\n\n\n

Vull agrair tota l\u2019ajuda que estic rebent i sense la qual no me n\u2019hauria sortit.<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cies de tot cor.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Laia,  <\/strong>31 anys. Dubtes de parella i ansietat (21 sessions)<\/h3>\n\n\n\n

Quan vaig arribar a la consulta em sentia molt baixa de moral, desorientada, amb molts dubtes i un alt grau d\u2019ansietat, em costava dormir per les nits i sovint tenia sentiments de culpabilitat.<\/p>\n\n\n\n

El problema principal que em va fer decidir anar a un psic\u00f2leg va ser la relaci\u00f3 que tenia amb la meva parella, aquesta relaci\u00f3 era aparentment ideal per\u00f2, tot i aix\u00ed, no em sentia enamorada, no tenia il.lusions en un futur i tenia manca de desig sexual. Aix\u00f2 s\u2019agreujava amb els records freq\u00fcents de la meva antiga relaci\u00f3. Em costava tirar endavant i aclarir els meus sentiments.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de les sessions vam analitzar la meva personalitat, el model de parella que jo tenia amb la meva actual parella i les probabilitats d\u2019\u00e8xit. Al llarg de les sessions vaig descobrir que la causa dels meus dubtes era la forta exig\u00e8ncia en vers a mi i en vers als que m\u2019envolten i una rumiaci\u00f3 excessiva sobre tots els aspectes de la meva vida. Amb el temps vaig entendre que tants dubtes no em deixaven avan\u00e7ar i que havia de desbloquejar tot aquest proc\u00e9s. Finalment, despr\u00e9s de moltes xerrades i d\u2019analitzar diversos aspectes, vaig decidir acabar amb aquesta relaci\u00f3. Donar el pas va ser cost\u00f3s i molt dur per\u00f2 actualment em trobo b\u00e9, en harmonia amb mi mateixa i s\u00e9 que m\u2019espera un futur diferent, en el qual sabr\u00e9 relativitzar els dubtes, llegir al meu cor i donar passos petits per\u00f2 ferms. I sobretot, tirar endavant, continuar el cam\u00ed i trobar bones raons per sentir-me feli\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Estos son algunos de los comentarios que muy amablemente han hecho personas que han finalizado la terapia en la UAP. Hemos…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-179","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/179","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=179"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/179\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=179"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}