![\"\"](\"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/icons8-documents-40.png\")
<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n
Diagn\u00f2stic: “Qualificaci\u00f3 que d\u00f3na el metge a la malaltia pels signes que mostra”.<\/strong> Aquesta \u00e9s la definici\u00f3 que podem trobar de diagn\u00f2stic al diccionari.<\/p>\n\n\n\n El diagn\u00f2stic fa refer\u00e8ncia tant a les malalties f\u00edsiques com ps\u00edquiques.<\/p>\n\n\n\n L’objectiu de diagnosticar \u00e9s classificar els s\u00edmptomes en trastorns, i aquests agrupar-los en fam\u00edlies, per tal de facilitar el seu estudi i aconseguir el tractament m\u00e9s adequat. \u00c9s una eina imprescindible per a la comunicaci\u00f3 entre professionals, i per a la societat en general. Amb una sola paraula podem entendre moltes vegades l’origen, el desenvolupament, la simptomatologia actual i l’evoluci\u00f3 aproximada. Podem dir que \u00e9s “f\u00e0cil” i ens facilita.<\/p>\n\n\n\n La incertesa, l’ambig\u00fcitat, s\u00f3n de les fonts d’estr\u00e8s m\u00e9s elevades que podem patir. Un exemple on es posa de manifest s\u00f3n els testimonis de pares amb fills desapareguts que al cap de quatre anys “nom\u00e9s volen saber, el que sigui, per\u00f2 saber”.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, quan no sabem qu\u00e8 ens passa ens angoixem, i encara empitjora m\u00e9s la simptomatologia.<\/p>\n\n\n\n El fet de tenir un “nom” ens permet poder anticipar m\u00ednimament, sabem amb qu\u00e8 ens enfrontem.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 tot aix\u00f2 portat a un extrem arriba a ser perjudicial. Les classificacions en general ens donen tranquil\u00b7litat, creiem saber el qu\u00e8 \u00e9s i el que no \u00e9s. D’aquesta forma alimentem la nostra fantasia de “control”.<\/p>\n\n\n\n Quanta m\u00e9s sensaci\u00f3 de control tenim, menys por sentim, i m\u00e9s augmenten els diferents sistemes de classificaci\u00f3. Podr\u00edem dir que el grau de por d’una societat \u00e9s pot mesurar pel seu nombre de sistemes de classificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 els sistemes fallen, els diagn\u00f2stics poden fallar. L’error fonamental consisteix en creure que un diagn\u00f2stic et diu el qu\u00e8 \u00e9s i el que no podr\u00e0 arribar a ser. Aix\u00f2 provoca que les nostres expectatives sobre aquella persona quedin limitades al seu diagn\u00f2stic, sense estimular i explotar les seves possibilitats reals.<\/p>\n\n\n\n Un esquizofr\u00e8nic, \u00e9s una persona amb esquizofr\u00e8nia. Un discapacitat, \u00e9s una persona discapacitada.<\/p>\n\n\n\n Podr\u00edem dir que \u00e9s un simple q\u00fcesti\u00f3 l\u00e8xica, per\u00f2 no es queda nom\u00e9s aqu\u00ed, sin\u00f3 que tamb\u00e9 quan ens relacionem amb ell ho fem amb “l’esquizofr\u00e8nic o el discapacitat”; ignorant tota la resta de la seva persona.<\/p>\n\n\n\n En els casos de patologia dual aquest problema es complica una mica m\u00e9s. Una persona diagnosticada amb discapacitat i un trastorn de personalitat, en alguns casos ser\u00e0 tractada com a discapacitada (p.ex quan \u00e9s incapacitada judicialment), d’altres com a trastorn de personalitat (p.ex quan accedeix a un centre de dia psiqui\u00e0tric), per\u00f2 dif\u00edcilment ser\u00e0 tractada la seva persona de forma \u00edntegra.<\/p>\n\n\n\n Quan tractem amb ella l’intentem explicar les coses de forma simple, lenta, fent-li entendre les conseq\u00fc\u00e8ncies dels seus actes. I ens sorprenem quan de cop un dia, res del que hem fet fins ara funciona.<\/p>\n\n\n\n Sense adonar-nos hem anat creant l’expectativa d’un aprenentatge lent, per\u00f2 lineal, progressiu, que seria propi d’un discapacitat. Per\u00f2 en canvi no seria propi d’un trastorn de personalitat, on aquest fa una interfer\u00e8ncia en tots els aspectes de la seva vida, i l’aprenentatge no \u00e9s lineal.<\/p>\n\n\n\n Per tal d’atendre les necessitats de la millor manera possible, la informaci\u00f3 \u00e9s fonamental. Quanta m\u00e9s en tinguem, m\u00e9s ajustada ser\u00e0 la nostra atenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Quan estem davant d’una persona \u00e9s important veure-la en la seva totalitat, i el diagn\u00f2stic \u00e9s una eina m\u00e9s que ens facilitar\u00e0 aquesta tasca.<\/p>\n\n\n\n Si entenem el diagn\u00f2stic com una font m\u00e9s d’informaci\u00f3, entre d’altres, aconseguirem que sigui una eina que sumi i no que resti.\n\n<\/p>\n\n\n\n Diagn\u00f2stic: “Qualificaci\u00f3 que d\u00f3na el metge a la malaltia pels signes que mostra”.Diccionari de la Real acad\u00e8mia de la llengua…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-295","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/295","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=295"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/295\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":684,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/295\/revisions\/684"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Diccionari de la Real acad\u00e8mia de la llengua espanyola 22\u00aaed.<\/em><\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"