![\"\"](\"http:\/\/www.uap.cat\/cas\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/icons8-documents-40.png\")
<\/p>\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n
La Unitat d’Atenci\u00f3 Psicol\u00f2gica (UAP) \u00e9s un gabinet privat de psicologia cl\u00ednica que segueix una orientaci\u00f3 cognitivo-conductual. Aquesta \u00e9s la corrent actual majorit\u00e0ria i s’ha mostrat molt efica\u00e7 per a tractar la majoria de trastorns psicol\u00f2gics. Es diferencia d’altres tend\u00e8ncies psicol\u00f2giques, sobretot, pel paper actiu que adquireix el pacient.
L’objectiu principal pel qual va ser creada la UAP \u00e9s el d’oferir un servei psicol\u00f2gic especialitzat per millorar la qualitat de vida de les persones.
La Unitat est\u00e0 formada per un equip de psic\u00f2legs especialitzats en diferents trastorns i dins d’aquests hi trobem el que avui en dia es comen\u00e7a a anomenar “s\u00edndrome del cuidador”. Aquest fa refer\u00e8ncia a tota la repercussi\u00f3 psicol\u00f2gica i f\u00edsica que pateixen les persones que en cuiden a un altre que t\u00e9 redu\u00efda la seva autonomia a causa d’un problema f\u00edsic o ps\u00edquic. Exemples de persones que necessiten atenci\u00f3 en s\u00f3n: dem\u00e8ncies, esquizofr\u00e8nies, minusvalideses i disminucions ps\u00edquiques, entre altres.
La psicologia cl\u00ednica actual pr\u00e0cticament no interv\u00e9 en aquest camp i creiem que seria necessari potenciar-lo per tal d’ajudar als cuidadors a obtenir unes estrat\u00e8gies i un suport imprescindible que els permeti afrontar satisfact\u00f2riament la c\u00e0rrega psicol\u00f2gica que pateixen.
Per tot el que hem comentat anteriorment, a la UAP hem decidit fer aquest programa espec\u00edfic de tractament psicol\u00f2gic.
<\/p>\n\n\n\n
La figura del cuidador la podem trobar tant en l’\u00e0mbit familiar com en l’institucional.
En el primer cas, existeix un perfil creixent avui dia que \u00e9s el d’una dona de 50-60 anys que cuida a algun dels seus pares o familiar d’avan\u00e7ada edat que pateixen una dem\u00e8ncia o problemes propis de la vellesa. Normalment solen ser mestresses de casa que veuen com en un determinat moment de la seva vida han de dedicar molta part del seu temps a atendre a les persones del seu entorn familiar que ho requereixen. La creen\u00e7a interioritzada en la nostra societat respecte al deure de cuidar als familiars i la falta de recursos econ\u00f2mics per a ingressar-los a una resid\u00e8ncia, fa que molts d’ells es quedin a viure amb algun dels fills. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la de que alg\u00fa s’ha de fer c\u00e0rrec d’ells i estar pr\u00e0cticament les 24 hores del dia pendents de donar-los atenci\u00f3.
Dins l’\u00e0mbit familiar tamb\u00e9 hi ha una altra figura del cuidador: s\u00f3n els pares de mitjana o avan\u00e7ada edat amb un fill malalt o amb falta d’autonomia ja sigui esquizofr\u00e8nia, disminuci\u00f3 ps\u00edquica o disminucions f\u00edsiques, com a m\u00e9s rellevants.
Per \u00faltim, trobem el cuidador de m\u00e9s de 65 anys que at\u00e9n a la seva parella la qual pot patir una malaltia cr\u00f2nica o una dem\u00e8ncia. Actualment hi ha una incid\u00e8ncia creixent en aquest tipus de cuidador degut a l’augment de l’esperan\u00e7a de vida.
En els tres casos, els cuidadors acaben patint una falta molt important de temps destinat a ells mateixos o a activitats gratificants i una sobrec\u00e0rrega de feina ja que han de combinar l’activitat laboral pr\u00f2pia amb la de cuidador. La seva vida passa a estar completament dedicada als altres i en poc temps de trobar-se en aquesta situaci\u00f3, molts comencen a manifestar s\u00edmptomes clars de baix estat d’\u00e0nim i d’ansietat que els poden portar a desenvolupar un trastorn psicol\u00f2gic.
Es poden imaginar quines s\u00f3n les repercussions en la vida del cuidador. Els problemes comencen per a poder suportar el dia a dia cuidant a l’altra persona sense cap mena de refor\u00e7 per la resta de familiars ni sense cap dia de descans. Moltes vegades, la situaci\u00f3 acaba produint un deteriorament en la relaci\u00f3 familiar tan intens que la majoria de fam\u00edlies acaben tenint una nul\u00b7la comunicaci\u00f3 a l’igual que els dos membres de la parella a on hi ha el cuidador.
Mantenir aquesta situaci\u00f3 \u00e9s l’\u00fanica cosa que fan molts cuidadors ja que creuen que no poden tenir cap ajuda o senzillament \u00e9s molt dif\u00edcil poder trobar una soluci\u00f3 a la seva situaci\u00f3. Pel qu\u00e8 fa a l’\u00e0mbit institucional, tamb\u00e9 trobem la figura del cuidador en infermeres d’hospitals, infermeres de resid\u00e8ncies geri\u00e0triques i treballadors socials, entre altres.
Tot i que els diferents tipus de cuidadors esmentats presenten problem\u00e0tiques espec\u00edfiques, tamb\u00e9 coincideixen en molts aspectes com s\u00f3n la sobrec\u00e0rrega emocional i les dificultats en la relaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 amb el pacient. Podr\u00edem continuar explicant moltes conseq\u00fc\u00e8ncies derivades de la tasca d’assistir peri\u00f2dicament a una persona. Per tot aix\u00f2, la intenci\u00f3 de la UAP de centrar-se en un ventall tan ampli i creixent en la nostra societat, \u00e9s el d’oferir un recolzament a tota aquella persona cuidadora per tal d’obtenir una atenci\u00f3 psicol\u00f2gica on adquireixi estrat\u00e8gies i consell per a millorar la seva qualitat de vida dins de la situaci\u00f3 en la que es veu immersa.
<\/p>\n\n\n\n
Com ja hem vist, el tipus de vida del cuidador es veu greument alterat i pot afectar al seu benestar psicol\u00f2gic. El tractament que proposem a la UAP es centra en tres nivells:
-nivell cognitiu.
-nivell fisiol\u00f2gic.
-nivell conductual.
<\/p>\n\n\n\n
L’estat d’\u00e0nim es veu clarament afectat per l’estat cr\u00f2nic de sobrec\u00e0rrega de feina i de falta d’activitats gratificants, sense mencionar possibles problemes sorgits com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la situaci\u00f3. Aquesta ser\u00e0 la prioritat alhora d’iniciar el tractament que s’adaptar\u00e0 a cada persona en concret per\u00f2 que t\u00e9 unes pautes generals:
-Entrenament en adquirir noves estrat\u00e8gies psicol\u00f2giques per a fer front a la situaci\u00f3.
-Reestructuraci\u00f3 cognitiva de tots els pensaments negatius sorgits arran del baix estat d’\u00e0nim.
-T\u00e8cniques espec\u00edfiques per a controlar les preocupacions excessives derivades de l’ansietat: parada del pensament, temps limitat dedicat a preocupacions, …
-Resoluci\u00f3 de problemes per tal de trobar desc\u00e0rregues en la seva tasca.
-Desc\u00e0rrega emocional.
-En el cas de fase terminal d’una malaltia o de mort: preparaci\u00f3 i acompanyament a la mort i superaci\u00f3 del dol.
-Ter\u00e0pia de parella si \u00e9s el cas de que la relaci\u00f3 n’hagi sortit perjudicada arran de la situaci\u00f3.
<\/p>\n\n\n\n
El nivell fisiol\u00f2gic \u00e9s tamb\u00e9 un aspecte important a tenir en compte i per tant, a incidir-hi.
L’objectiu principal \u00e9s el de reduir l’ansietat que pateix el cuidador degut a la gran activaci\u00f3 que t\u00e9 i a la falta de descans juntament amb el baix estat d’\u00e0nim. En aquest nivell s\u00f3n molt importants l’entrenament en t\u00e8cniques de respiraci\u00f3 i de relaxaci\u00f3:
-relaxaci\u00f3 progressiva.
-relaxaci\u00f3 aut\u00f2gena.
-relaxaci\u00f3 a trav\u00e9s de la imaginaci\u00f3.
-t\u00e8cniques d’innervaci\u00f3 vagal.
-entrenament en respiraci\u00f3 controlada.
<\/p>\n\n\n\n
A nivell conductual cal potenciar les activitats gratificants i poder permetre obtenir descans al cuidador, punt essencial dins del tractament perqu\u00e8 augmenta l’estat d’\u00e0nim i redueix l’ansietat. Es potenciaran les rotacions de cuidadors, si s\u00f3n possibles, i el temps destinat a un mateix a on el cuidador pot optar per a distreure’s i descansar.
Una part molt important del tractament s\u00f3n les estrat\u00e8gies destinades a millorar la relaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 amb el malalt que es treballen mitjan\u00e7ant informaci\u00f3 i entrenament.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Unitat d’Atenci\u00f3 Psicol\u00f2gica (UAP) \u00e9s un gabinet privat de psicologia cl\u00ednica que segueix una orientaci\u00f3 cognitivo-conductual. Aquesta \u00e9s la…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-310","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/310","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=310"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":687,"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/310\/revisions\/687"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.uap.cat\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}