Presentem un seguit d’exemples de teràpies que hem anat realitzant a la UAP. Hem intentat que hi hagi una selecció de diferents trastorns o dificultats. En cada cas es fa una petita explicació del motiu o motius de consulta i llavors s’expliquen les tècniques i estratègies utilitzades acabant amb la finalització de la teràpia i l’estat del/la pacient.

  • C.20 Carles, 20 anys.
    Dubtes en la orientació sexual + timidesa. (47 sessions) 
  • B.31 Berta, 31 anys.
    Trastorn d’ansietat d’agorafòbia amb atacs de pànic. (continua amb teràpia)
  • L.64 Laura, 64 anys.
    Por a parlar en públic. (continua amb teràpia)
  • E.25 Elia, 25 anys.
    Fòbia social + vaginisme (continua amb teràpia)
  • M.57 Marta, 57 anys.
    Fòbia a les operacions. (27 sessions)
  • R. i S. 127 Raúl i Sandra, 42 i 39 anys.
    Problemes de parella. (29 sessions)
  • A.98 Albert, 32 anys.
    Trastorn obsessiu-compulsiu + depressió. (continua amb teràpia)
  • R.143 Raquel, 33 anys.
    Problemes de parella manifestats a través de vaginisme i manca de desig. (53 sessions)
  • M. 97 Miquel 38 anys. Trastorn de l´estat d´ànim secundari per assetjament laboral (26 sessions)
  • L. 112 Laia, 28 anys. Anorgàsmia secundària per vaginisme (38 sessions)
  • Abel, 43 anys, Ejaculació precoç (32 sessions)
  • Begoña, 53 anys. Dol per  la mort de la parella en accident de trànsit ( 87 sessions)
  • Carles, 41 anys. Dubtes de parella amb infidelitat pròpia (28 sessions)
  • Pep, 51 anys. Hipocondria (en tractament)
  • Jose antonio, 42 anys. Insomni greu. (en tractament)


C.20 Carles, 20 anys. Dubtes en la orientació sexual + timidesa. (47 sessions) 

C. és un noi de 20 anys que està repetint primer curs d´una carrera tècnica; el motiu de consulta que presenta inicialment és un baix estat d’ànim, insatisfacció en les seves relacions socials, relacions de parella i en els seus estudis. Presenta dubtes en totes les àrees de la seva vida: acadèmica, sexual, social...; i una falta de motivació general.
Analitzem aquesta insatisfacció i les seves idees respecte a la vida que li agradaria tenir, la que creu que hauria de tenir, i la que realment té. En aquest anàlisi hi veiem molts prejudicis i creences errònies que té i que li suposen una barrera per aconseguir el que realment vol. Totes elles tenen en comú un tema que es repeteix en totes les sessions: dubtes en la seva orientació sexual.
El tractament va consistir principalment en identificar les seves creences irracionals i les seves pors aplicar la tècnica de la reestructuració cognitiva als seus pensaments negatius i exposar-se gradualment a les situacions que temia, amb un augment de les activitats gratificants. I per afrontar-se amb èxit les situacions socials es va fer un entrenament en assertivitat i habilitats socials. D’aquesta manera va aconseguir contrastar les seves creences amb la realitat i va poder escollir lliure de pors el que realment desitjava.
La seva insatisfacció va anar canviant a mesura que desapareixien les seves pors, i que augmentava la confiança en sí mateix. Un cop finalitzat el tractament la seva qualitat i satisfacció de vida va millorar notablement.

B.31 Berta, 31 anys. Trastorn d’ansietat d’agorafòbia amb atacs de pànic. (continua amb teràpia)

B. és una dona de 31 anys que treballa de representant d´una firma de cosmètics. La pacient acudeix a la nostra consulta per ansietat. B. es descriu com una persona que sempre ha tingut manies; no li ha agradat mai pujar a l’ascensor, viatjar amb avió o agafar el metro. Algun cop que ha utilitzat algun d’aquests mitjans es posava molt nerviosa, se li accelerava el ritme cardíac, la respiració i tenia sensació de mareig. B.no s’enrecordava del moment en què va començar el problema però de mica en mica aquestes sensacions van començar a donar-se en més situacions i de manera totalment inesperada.
Al moment en què es presenta a la consulta, el problema l’interferia en totes les àrees de la seva vida, fins al punt de que la seva vida social s’havia anul.lat pràcticament del tot i s’estava plantejant deixar la feina. B. presentava un trastorn d’ agorafòbia amb atacs de pànic.
El tractament va consistir principalment en identificar les situacions ansiògenes així com els pensaments que li venien al cap en aquestes i les seves reaccions. Després vam treballar els pensaments irracionals amb la reestructuració cognitiva, exposició imaginal i en viu a les sensacions i situacions. Tot això complementat amb tècniques de relaxació i informació sobre l’ansietat i l’ agorafòbia.
Després de 3 mesos de tractament, la seva ansietat en les situacions problemàtiques es va reduir considerablement. Va començar a comprendre el què li passava i a sentir-se més animada per a afrontar-se a més situacions. Actualment B. continua en tractament, i sessió a sessió va veient com la interferència del problema cada cop és més petita.

L. 64 Laura, 64 anys. Por a parlar en públic. (continua amb teràpia)

L. és una dona de 64 anys i professora universitària. Li va costar molts anys decidir-se a demanar ajuda a un psicòleg. El seu motiu de consulta era principalment una sensació d’ inseguretat davant les altres persones. Ella no sabia defensar les seves idees, no sabia dir que no i sempre acabava fent coses que no li venien de gust a part de tenir una certa ansietat quan parlava davant de determinades persones, especialment catedràtics i altres companys de facultat. També ens comenta que mai ha acabat de superar, malgrat els seus anys d’experiència, la por a parlar en públic.
L. ens comenta que aquesta dificultat l’havia tingut molt més acusada quan era més jove fins al punt de que va estar a punt de deixar de donar classes.
Ella sempre havia volgut consultar un psicòleg però la vergonya i el fet de no saber si la podrien ajudar, va fer que evités anar-hi fins a aquest moment. Decideix acudir a la UAP perquè a part del seu problema se l’hi ha ajuntat el baix estat d’ànim per a la seva immediata jubilació.
El tractament que està seguint la L. consisteix en un entrenament en habilitats socials a través d’assaigos i d’aplicacions a la vida real així com un perfeccionament en les tècniques de parlar en públic i una reconsideració de tots els seus pensaments ansiògens davant d’aquestes situacions. Paral.lelament, també es treballa el seu baix estat d’ànim a través d’una resolució de problemes, planificació d’activitats i reestructuració cognitiva.

E.25 Elia, 25 anys. Fòbia social + vaginisme (continua amb teràpia)

L’E. és una noia de 25 anys. Dependenta d’uns grans magatzems. Acudeix a consulta per un problema d’ansietat social però al llarg de les sessions d’avaluació veiem que hi ha molts d’altres problemes. Un problema sexual de vaginisme (dolor intens en la penetració) ens porta a associar-ho amb abusos sexuals que va patir l’E. durant la seva infància.
Es van prioritzar els problemes i es va començar pel que li provocava més interferència que era el d’ansietat social ja que no li permetia treballar a gust. Ella sempre pensava que la gent l’avaluava o s’enreia d’ella i això li generava una gran ansietat. Posteriorment i mentre es continuava treballant amb el primer problema, es va començar a treballar amb el problema sexual ja que l’E mai havia pogut tenir relacions coitals amb el seu xicot.
Per a cada problema s’apliquen unes tècniques diferents. Mentre en l’abús sexual la resolució de problemes i el treure la culpabilització són les que s’utilitzen més, el problema de vaginisme estableix un programa concret sessió a sessió a l’igual que el de l’ansietat social que combina tècniques cognitives i conductuals.
Actualment l’E. després de set mesos de teràpia, ha millorat moderadament el seu problema d’ansietat social i ha fet progressos importants per a poder tenir relacions coitals.

M. 57 Marta, 57 anys. Fòbia a les operacions. (27 sessions)

M. és una dona de 57 anys, casada i amb tres fills. Cinc setmanes abans de venir a la UAP li van dir que li havien de fer una operació delicada al fetge degut a un malestar crònic que patia. M. ens comentava que mai l’havien operada i que sempre havia tingut molta por a les operacions, fet que li generava una gran ansietat. Ens comentava que no es veia en cor d’afrontar l’operació i va buscar ajuda primer en un psiquiatra i llavors en un psicòleg per a reduir aquesta por.
Des del dia que li van comunicar que s’havia d’operar gairebé no dormia i no es podia concentrar en res, tenia problemes intestinals i mals de cap. A més a més tenia moltes ganes de plorar degut a la por que sentia. Els metges li van comentar que l’operació li farien al cap de mig any.
Vam iniciar el tractament entrenant en tècniques de relaxació i respiració controlada per afavorir una reducció de l’ansietat i de tot el seu component somàtic. A la tercera sessió de tractament vam començar a valorar si les seves pors eren realment lògiques i útils, o sigui, vam iniciar els passos de la reestructuració cognitiva. Pautàrem xerrades que la M. havia de fer amb familiars, amics o veïns que havien set operats. En treiem conclusions i continuàvem amb les reestructuracions. Es va buscar informació sobre el pronòstic de les operacions de fetge, recuperació, dolor i contratemps que podien sorgir. Al finalitzar el tractament també es van pautar visites als hospitals i a associacions de trasplantats.
Cal destacar que una tècnica que va ajudar molt a la M. va ser imaginar-se i simular la situació de l’operació, els contratemps que podien sorgir i tots els detalls que a ella li preocupaven.
La por a les operacions de la M. es va anar reduint tot i que no va desaparèixer completament però li va permetre afrontar l’operació sense una gran por, fet que per ella va ser vist com una cosa impensable a l’inici de la teràpia.

R. i S. 127 Raúl i Sandra, 42 i 39 anys. Problemes de parella. (29 sessions)

La R. i S. vénen a la UAP sol.licitant fer teràpia de parella. Tenen una relació des de fa 15 anys i d’aquests, 11 vivint junts. Fa un any, aproximadament, que han aparegut problemes de relació que s’han anat agreujant i últimament s’han començat a plantejar la separació. Com a últim recurs volen intentar salvar la seva relació acudint a una psicòleg.
Un cop feta l’avaluació la seva situació, sintetitzant-la, és la següent:
Els dos membres de la parella tenen prop dels 40 anys, estan en el millor i més decisiu moment de la seva carrera professional. Això fa que estiguin sotmesos a una pressió destacable, ja que els dos volen tenir una família però mai troben el moment més oportú.
Al llarg de l’avaluació identifiquem els problemes que estan interferint a la parella:
En el cas de la R. trobem estrès i pressió laboral, amb un sentiment de frustració vers les seves expectatives personals i familiar. Amb tot això, les seves “vàlvules de fugida” són a través d’activitats exclusivament individuals que provoquen un distanciament més gran amb la parella.
Els problemes d’en S. consisteixen en excés de responsabilitat a la feina, relacions socials inexistents i baixa autoestima.
Aquests factors independents causen a la parella una falta d’espai comú per a les il.lusions i un projecte de parella. Passant a ser les obligacions l’únic lligam de la parella. Tot això els hi genera un sentiment de frustració i apatia vers la parella, afavorint la mala comunicació a través de moltes discussions i poca comunicació.
La teràpia va consistir, primer, en unes sessions individuals per poder prendre consciència dels factors que estaven afectant i poder intentar resoldre els respectius problemes, potenciant aconseguir un benestar i satisfacció individual.
Com a conseqüència de treballar la part personal i anar obtenint resultats positius, va sortir enfortida la seva decisió de continuar junts com a parella i lluitar per ella.
En aquest moment és quan vam poder començar a treballar paral.lelament la part de parella, que va consistir principalment, en reconstruir l’espai dels dos a través d’activitats conjuntes, il.lusions i un projecte comú de parella i família on es va fer èmfasi en prioritzar el que resultava important per ells en la seva escala de valors. Paral.lelament es van donar estratègies per a millorar la comunicació, afavorint la comunicació positiva i evitant els malsentesos.

A.98 Albert, 32 anys. Trastorn obsessiu-compulsiu + depressió. (continua amb teràpia)

A.  és un home de 30 anys que acudeix a la UAP perquè està molt trist i es preocupa molt per tot. No sap què fer amb la seva vida. Diu que tot està parat des de fa 10 anys i no és capaç de prendre decisions en res; té molta por a equivocar-se. Dubta de gairebé tot: la seva feina, si estudiar o no, si anar a viure sol, si deixar la seva parella, si li atrauen els homes o no, etc.... Davant de tota aquesta situació, s’observa un estat depressiu moderat-greu i un estat ansiós moderat. La seva autoestima és molt baixa sentint molta desconfiança cap a ell mateix.

La teràpia s’està portant a terme des de l’estiu de 2005. Vam començar a treballar en les pors i els motius d’elles, treballant creences com les de el desig d’experimentar-ho tot a la vida. Vam crear una jerarquia d’accions a fer i poc a poc A. està trencant l’hàbit de posposar i està aprenent a prendre decisions cada vegada més importants. A més a més, cada vegada és més conscient de que el voler-ho experimentar tot a la seva vida només li provoca i li provocaria un gran sofriment.

R. 143 Raquel, 33 anys. Problemes de parella manifestats a través de vaginisme i manca de desig. (53 sessions)

La R. és una dona de 33 anys que va decidir tornar a provar una teràpia després d’haver-ne seguit una durant 5 mesos i no obtenir resultats. El problema que presentava la R. era una manca de desig sexual envers a la seva parella i un vaginisme.  Això li provocava un gran sentiment de culpa i li apareixien dubtes de tot tipus: si li agradava la seva parella, si li agradaven els homes, si tenia un problema orgànic,....

Vam començar avaluant la història del problema, la seva relació amb la parella i el concepte sobre el sexe. A partir d’aquí vam veure que la relació de parella era massa monòtona, avorrida i que el seu concepte sobre el sexe era molt repressiu. A part, ella era una persona molt poc expressiva a nivell emocional.

Enlloc de començar una teràpia típica conductual sobre el vaginisme, es va optar per a donar pautes per a variar la seva relació i tenir noves il.lusions. Es va treballar el concepte del sexe experimentant-lo de nou a través de la masturbació i traient sentiments de culpabilitat. També es va fer un entrenament en expressió de sentiments per a desbloquejar-la. Les variacions sexuals amb la parella, sumat a tot l’anterior, van contribuir a eliminar el problema de la manca de desig sexual i a evitar la greu interferència en la vida de parella, i a la seva autoestima ,que li haurien provocat a la R.

M. 97 Miquel 38 anys. Trastorn de l´estat d´ànim secundari per assetjament laboral (26 sessions)

El motiu inicial del pacient és baix estat d´ànim.
Al llarg de l´avaluació identifiquem altres problemes, com una important crisis de parella, on el M s´està replantejant la seva continuïtat. Així com una desmotivació laboral.
Conforme avancem a l´avaluació i el tractament, es posa de manifest que el factor disparador que origina tota la situació problemàtica és un procés de moobing laboral de dos anys.
Les conseqüències d´aquest assetjament són una baixa autoestima, baix estat d´ànim, irritabilitat, i una apatia total per fer qualsevol tipus d´activitat fora de l´àmbit estrictament laboral.
Aquesta situació al no ser identificada es manté i cronifica, ocasionant problemes de parella i una important interferència en la resta dels seus àmbits personals.
La teràpia consisteix en diferents fases.
La primera és la identificació i pressa de consciència dels factors originadors del problema.
A continuació fixem els objectius, on pren una gran rellevància l´àmbit professional. Aquesta consisteix en una revaloració de les expectatives laborals, reestructuració de les distorsions cognitives, i un intent d´adaptació al seu lloc de treball, que va haver de finalitzar en un canvi de departament per la impossibilitat de reconduir les conductes viciades i poc saludables.
Paralelament es va treballar l´autoestima.
Aquestes dues línies d´actuació van tenir una repercussió directa sobre una millora molt destacada al seu estat d´ànim i a la relació de parella.
La valoració d´aquest tractament és molt positiva per part del pacient i el terapeuta. Ja que un cop identificat el factor encobert que desencadenava tota la situació problemàtica s´origina un canvi dràstic en la resta de problemes.
La duració total de la teràpia és de 8 mesos.

L. 112 Laia, 28 anys. Anorgàsmia secundària per vaginisme (38 sessions)

La pacient de 28 anys ens descriu la seva problemàtica que consisteix en que no aconsegueix arribar a l´orgasme amb cap tipus de pràctica sexual.

Durant l´avaluació també identifiquem un problema de vaginisme.
Actualment l´associació del dolor en les seves experiències sexuals li ha provocat una inhibició del plaer sexual amb la conseqüent anorgàsmia.
La teràpia consisteix en un treball individual i de parella.

La part individual es treballa a nivell cognitiu amb reestructuració de les distorsions, i potenciant la seva líbido sexual. Paralelament es fa un tractament progressiu de concentració sensitiva del seu propi cos. I per últim de forma gradual anem introduint exercicis a nivell de parella per crear una nova complicitat, amb noves estratègies, habilitats sexuals i eliminar els hàbits no saludables que s´havien arribat a “viciar”.

Donem per finalitzada la teràpia al cap de 11 mesos. El resultat és un redescubriment de la sexualitat , i respecte a l´anorgàsmia la pacient aconsegueix orgasmes a través de l´estimulació manual i oral. A través del coit la L cada cop arriba a uns nivells de plaer més elevats i és quan decidim finalitzar la teràpia., ja que ara tenen un domini de les eines per continuar millorant les seves relacions sexuals i un molt bon pronòstic.

Abel, 43 anys, Ejaculació precoç (32 sessions)

El pacient es presenta a la primera sessió molt angoixat pel fet de tenir problemes en les seves relacions sexuals. Comenta que li ha costat gairebé un any decidir-se a consultar a un especialista i que es sent una mica incòmode al parlar del tema.

Ens comenta que quan manté relacions amb penetració amb la seva dona, no tarda més de 30 segons en ejacular i  això el fa sentir terriblement malament. Ja fa 2 anys que passa. Es deprimeix i pensa que no està “rendint” en les relacions i que està fallant a la seva dona. Cada cop s’exigeix més durada i es culpabilitza més.

Analitzem els pensaments anticipatius de les relacions sexuals i observem, com en la majoria de disfuncions sexuals masculines, que hi ha un excés d’ansietat i d’autoexigència en els futurs contactes sexuals i una hipervigilància a les expectatives negatives “d’actuació” que acaben produïnt el que la persona no desitja: ejacular massa ràpid. Ens trobem davant de la “profecía que s’autocompleix”.

El tractament va consistir en fer conscient al pacient de la seqüència de preocupació i de la importància de no hipervigilar als pensaments negatius. També es va entrenar en centrar i descentrar l’atenció en les sensacions (focalització sensorial) i un entrenament en la parada de l’ejaculació. Es va fer una jerarquia de “fallos” permesos i també una variació en les relacions sexuals que va contribuir que a partir de la 14ena sessió, el pacient comencés a agafar el control de la situació retardant cada vegada més l’ejaculació fins que va poder tornar a tenir relacions amb una durada satisfactòria pels dos.

Begoña, 53 anys. Dol per  la mort de la parella en accident de trànsit ( 87 sessions)

La pacient presenta un quadre depressiu greu. Assisteix a consulta al cap de 9 mesos d’haver mort el seu marit en un accident de cotxe. Ha perdut les ganes de viure i presenta un sentiment de culpa important. La gent del voltant ja no sap com ajudar-la i s’estan distanciant d’ella. Es sent sola i incompresa. Està rebent tractament psiquiàtric important per a parar la ideació suïcida.

Analitzem sobretot, el sentiment de culpa i observem que la B. no estava passant uns bons dies amb el seu marit. Ella creu que l’accident es va poder produir per l’afectació d’aquesta situació. La família d’ell l’ha deixat de recolzar i s’han barallat per temes d’herència. El fet de no tenir fills i que la majoria de la família visquin lluny, agreugen el sentiment de soledat i dificulten el procés del dol.

El tractament va consistir en valorar la relació de parella que tenien, sobretot analitzant la mala temporada que estaven passant. Vam concloure, al cap de moltes sessions, que la responsabilitat de la situació no requeia totalment en ella i vam analitzar les causes de l’accident. Així, la culpa es va reduir i la B. va començar a sentir una mica d’energia per a reestructurar la seva vida. En aquest moment la teràpia va centrar-se en plantejar-se “què era la vida per ella abans” i com hauria de ser ara. La vam fer reflexionar sobre la fòrmula de la felicitat i els seus ingredients. Va començar a fer variacions, a enriquir el seu entorn i a agafar noves il.lusions. També vam treballar molts valors, creences i actituds per a fer-los més adaptatius. Paral.lelament es va treballar la  profunda decepció amb la família del marit.

Al final d’una teràpia llarga, la B. va poder sortir de l’estat d’ànim depressiu acceptant i resignant-se a la pèrdua del seu marit però guanyant una nova vida més rica, segura i autònoma.

Carles, 41 anys. Dubtes de parella amb infidelitat pròpia (28 sessions)

J. acudeix a la UAP presentant un quadre ansiós important. Es troba portant una doble vida. Casat amb la seva dona 9 anys enrere però des de fa un any, manté una relació sentimental amb una companya de la feina. Ell es sent enamorat tant de la seva dona com d’aquesta darrera i no sap què fer: si deixar-ne una o l’altra o mantenir aquesta vida. Es sent una mala persona i no entén el què li està passant.

A les primeres sessions d’avaluació vam preguntar-li sobre quins aspectes l’atreien més d’una i d’altra i amb quina hi tenia més afinitats. Vam fer un anàlisi profund de les dues relacions i vam concloure que les dues eren molt compatibles amb ell. A més a més,  el grau de coneixença de la segona dona era molt important. Ens trobàvem davant d’una elecció difícil.

Durant la teràpia vam anar analitzant les expectatives que ell tenia dipositades en les relacions de parella i el concepte de parella d’ell i d’elles. Vam reflexionar sobre el concepte monotonia vs. novetat i de quina podia ser l’opció més bona per ell. A l’inici de la teràpia ell es decantava per la companya de feina però al final de la teràpia va concloure que seria més feliç amb la seva dona ja que el que creia que buscava en la segona, era sortir de la monotonia en la que s’havia convertit la seva vida i la seva parella. Aquesta monotonia la vam treballar a través de variacions i millores en la seva relació de parella, sense necessitat d’haver de fer una teràpia de parella. També vam variar certs aspectes de la seva vida, augmentant la satisfacció.

Per últim, es va ajudar al procés de separació de la companya de feina treballant l’assertivitat i la culpabilització per a poder-li dir que renunciava a ella.

Actualment en J. continua convençut amb la seva dona després d’aquella època de dubtes.

Pep, 51 anys. Hipocondria (en tractament)

P. havia acudit al llarg de la seva vida, a tres teràpies psicològiques força llargues. En la darrera hi va estar 4 anys. Després d’un període de 2 anys sense anar a un psicòleg, i d’haver provat tot tipus de teràpies mèdiques i alternatives, decideix tornar a intentar reduir el malestar intens que té.

P. té una por molt important a tot tipus de sensacions corporals, especialment les que fan referència al cor, al cap i la panxa. Quan té alguna sensació, de seguida s’alarma i es posa en estat de vigilància; es controla les pulsacions, s’analitza la panxa i qualsevol símptoma estrany o de cansament. Les grans pors de fons  que té són: tenir alguna malaltia important, el dolor i la mort. La trampa és pensar que qualsevol sensació és una senyal que alguna cosa no va bé al seu cos. Això l’afecta a la seva vida laboral i a la seva qualitat de vida perquè li genera molta angoixa. En algunes èpoques acudia a urgències i al metge diversos cops a la setmana però actualment s’ha reduït.

El tractament està consistint en fer una jerarquia de les sensacions en funció de la intensitat, freqüència, durada i els pensaments que generen amb l’objectiu de que ell les pugui catalogar quan apareguin i actuar en conseqüència. Estem portant a terme exposicions voluntàries a sensacions creades expressament per tal de que el pacient s’hi habituï i a més a més, fem unes enquestes amb la gent de l’entorn per  veure “quines sensacions es consideren normals i quines no”. Per últim, treballem el repertori d’estratègies per a fer front a la hipervigilància a les sensacions i a les preocupacions que se’n deriven utilitzant la tècnica de la reestructuració cognitiva.

Avui en dia, la millora ha estat d’un 70% després de 2 anys de teràpia però en P. encara presenta algunes pors importants que ens demostren que el trastorn és molt resistent i que encara ens fan falta algunes setmanes més per a convence’ns que no tornarà a recaure.

Jose antonio, 42 anys. Insomni greu. (en tractament)

El pacient presenta un insomni molt greu. Dorm unes 5 hores al dia amb interrupcions. Hi ha dies que en dorm 2 o 3. Li passa des de fa 2 anys i el problema s’ha anat agreujant.

Durant les sessions d’avaluació, observem uns trets de personalitat molt rígids, exigents i perfeccionistes amb un gran desig de tenir-ho tot controlat. Això ens porta a pensar que la teràpia serà difícil.

El tractament està consistint en estratègies bàsiques per a l’insomni com entendre la trampa (manteniment) d’aquest trastorn: la preocupació sobre l’expectativa negativa de: “avui tampoc dormiré i demà no m’aguantaré”. A través d’uns autoregistres diaris, el pacient està apuntant els pensaments previs, durant i de finalització de la son on s’observen una gran quantitat de preocupacions que li generen molta ansietat i que li impossibiliten dormir. Utilitzem, tècniques de relaxació, anàlisi de distorsions cognitives i  reestructuració cognitiva. A més a més, J.A. mostra, degut a la seva exigència, un problema d’adaptació al món que el fa patir en la majoria de situacions. Estem analitzant, al llarg de les sessions, si el pacient presenta també una problemàtica de parella que ell de moment es nega a valorar i que pot ser un gran causant del seu problema

Actualment i després de 4 mesos de teràpia, el pacient no ha millorat i ha empitjorat el seu insomni i la seva ansietat. Ell continua exigint-se estar bé i no accepta l’insomni. Cada dia el porta a ser més exigent amb la son i aquesta és la gran trampa en la que cau. Creiem que si  no supera les seves creences errònies i ens fa cas, acabarà abandonant la teràpia amb un trastorn molt més greu que el que portava ajuntat amb una depressió important.

Èxit personal, UAP Psicòlegs
 Tractament fòbies, UAP Psicòlegs

Solicita Visita

© 2017, UAP - Unitat d'Atenció Psicològica - c/Balmes 188, 6è-2a - 08006 Barcelona - Tel. 934 294 914 – 931 521 018