1- Una teràpia és sempre llarga?

Una teràpia no necessàriament ha de ser llarga. Dependrà de molts factors com el tipus de problema o si n’hi ha més d’un, el temps que fa que es pateix, la confiança en el canvi, la confiança en la psicologia, la capacitat d’introspecció i  la implicació de la persona en la teràpia, entre altres.
Hi poden haver molts motius de consulta. Alguns poden ser dubtes puntuals en algun tema  (ex: laboral o de parella) que amb molt poques sessions es poden resoldre. Altres poden formar part d’un trastorn psicopatològic i llavors el seu tractament  pot ser llarg.
Quan diem llarg no volem dir qüestió d’anys sinó que amb uns mesos pot estar resolt.

2- Es molt car anar al psicòleg?

En general és força car a la majoria de centres. Podeu consultar els preus orientatius que fixa el Col.legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC). A la UAP seguim la filosofia de preus raonables i les nostres sessions individuals tenen un cost de 55 euros; força per sota dels preus que heu consultat. Quatre sessions al mes ens dóna un total de 220 euros. Assequible per a la gran majoria de persones. ( Les sessions de teràpia de parella també tenen un preu de 55 euros la sessió).

3- Quants cops hi he d’anar?

El número de sessions dependrà de molts factors. La majoria els hem comentat a la primera pregunta.
Normalment fem una sessió a la setmana durant el procés d’avaluació. En la fase de la teràpia dependrà de la interferència del problema per a aconsellar una  sessió setmanal o una sessió quinzenal. En el 80% dels casos les sessions són setmanals.

4- Quanta estona dura una sessió?

La durada d’una sessió, tant d’avaluació com de tractament, és d’una hora.

5- Només parlo jo a la teràpia?

En general, s’estableix un diàleg però dependrà de la problemàtica i de les característiques del pacient. En les sessions d’avaluació parla més el pacient i en la resta pot haver-hi moltes sessions on el psicòleg intervé més que no pas el pacient.

6- M’he d’estirar en un divan?

Nosaltres no utilitzem el divan sinó que ens disposem assentats un davant de l’altre sense cap taula que dificulti la comunicació entre psicòleg i pacient, donant molta calidesa i evitant que el pacient es senti distant.

7- Es normal tenir vergonya per anar a veure el psicòleg?

Es molt habitual. La majoria de persones eviten anar al psicòleg tot i necessitar-ho ja que encara hi ha molts prejudicis socials. Encara està mal vist anar al psicòleg i molta gent no explica que hi assisteix. A les primeres sessions molta gent està nerviosa perquè sent vergonya pels motius de consulta i per no ser capaços de resoldre’ls. Són errors importants que s’han d’afrontar. Es important acceptar plantar cara als tabús, acceptar la vergonya i trencar el gel venint a la primera visita. La confiança amb el psicòleg eliminarà la vergonya i l’ansietat en les següents visites.

8- Només es parla del passat i dels traumes?

En la nostra orientació no treballem exclusivament en el passat sinó en el present i en el futur. Tot i això, necessitem avaluar molts aspectes del passat per a entendre pensaments, emocions i conductes del present per a poder-les modificar i fer-les més adaptatives.
No és necessari que hagin passat traumes per a tenir problemes psicològics.

9- Què vol dir orientació cognitivo-conductual?

Es la nostra orientació dins de la psicologia. Parteix del supòsit que els pensaments són la base de totes les nostres emocions i conductes. Intervenint en les creences o esquemes cognitius, podrem reduir o eliminar molts patiments, moltes problemàtiques.
Aquesta orientació és la que s’ensenya més a les universitats catalanes i una de les que mostra més eficàcia en la majoria de problemes psicològics.

10- Quantes tendències hi ha en la psicologia?

La cognitiu-conductual, la Gestalt (o humanista), la teràpia breu estratègica i les noves tendències del psicoanàlisi.

11- Quina és la més adequada?

Dependrà del problema que es tingui i de les característiques de la persona. Nosaltres creiem que el més important és que el psicòleg sigui un bon professional perquè llavors la majoria de tendències són adequades. Defensem la cognitiu-conductual ja que és la que per nosaltres es mostra més eficaç.

12- Les persones podem canviar?

Les persones podem canviar si ho volem i ho intentem amb perseverància. Podeu veure l’apartat de “com canviar” i hi trobareu més informació.

13- “Som així” per genètica o per aprenentatge?

Es la gran pregunta, una de les més freqüents. Hi ha força aspectes genètics però tot i així, la psicologia aporta estratègies per a reduir-los i evitar que siguin interferidors. La majoria d’aspectes o trets de personalitat els hem anat creant a través de l’experiència i de la inculcació de la nostra família, amistats, entorn i cultura. Per tant, creiem que som més aviat, una suma d’hàbits apresos de pensaments, emocions i conductes que interaccionen amb els genètics. Podem doncs, desaprendre els nocius i aprendre’n de nous.

14- Els problemes s’eliminen o es redueixen?

Hi ha alguns trastorns que es poden eliminar i molts que es poden reduir de manera notable. A la UAP ens agrada més parlar de reduir de manera molt important els problemes.

15- Es pot tornar a recaure?

Sí que es pot tornar a recaure si la persona no ha automatitzat i après les estratègies ensenyades o si deixa de practicar-les fins que quedin del tot fixades.

16- Quina diferència hi ha entre un psicòleg i un psiquiatre?

La principal diferència és que el psicòleg no pot receptar perquè no és metge i el psiquiatre si que ho pot fer. El psicòleg sol ser més expert en les teràpies davant els trastorns mentals no severs. Mentre el psicòleg utilitza la força del diàleg i de la reestructuració, el psiquiatre sol utilitzar més la força dels medicaments per a provocar la millora.

17- He de prendre’m medicació?

Dependrà del grau de severitat o intensitat del problema o problemes. Des de la UAP donem consell sobre aquest aspecte i derivem a la persona adequada.

18- La teràpia em pot canviar la personalitat i fer-me ser diferent?

La teràpia intenta canviar els aspectes que la persona vol i lluita però no canvia l’estructura de la personalitat ja que hi hauria d’haver la voluntat i l’objectiu de la teràpia i de la persona.

19- Sempre tindré el mateix psicòleg?

Sí, això és crucial. Només hi ha canvi de psicòleg quan el pacient ho sol.licita.

20-Quan una parella va al psicòleg, serveix d’alguna cosa?

Es veritat que la major part de parelles que acudeixen a la UAP per a seguir una teràpia de parella estan molt deteriorades. Acudeixen, a vegades, massa tard. Per això tenim un percentatge elevat de separacions (com qualsevol altre centre) malgrat haver realitzat l’avaluació o teràpia psicològica.Tot i aixo, les persones es convencen de la separació i ajudem a portar-la a terme. En altres casos i gràcies a la teràpia de parella, aquesta millora les seves compatibilitats i el seu estat d’ànim i en surt reforçada amb molt de benestar.

Per a nosaltres, l’èxit terapèutic consisteix en que les persones siguin felices i tinguin qualitat de vida. Per això aconsellem la lluita per salvar la relació en alguns casos i la separació en altres. Sempre després d’un procés intens d’avaluació i objectivitat per part del psicòleg de parella.